Accés efectiu al tribunal
Cal poder sotmetre una pretensió protegida a un tribunal de manera efectiva. Obstacles formals o econòmics desproporcionats poden ser contraris al Conveni; no sempre hi ha dret a dues instàncies.
Examinem possibles vulneracions de l’article 6 CEDH i d’altres drets del Conveni, des de la darrera decisió interna fins a una eventual demanda a Estrasburg.
Una resolució desfavorable no és suficient. Cal identificar la garantia protegida i com s’ha vulnerat concretament.
El procés just exigeix més que poder presentar un recurs. El Tribunal valora l’equitat del procediment en conjunt. L’article 6.1 protegeix la determinació de drets i obligacions civils i les acusacions penals; no cobreix tots els procediments administratius.
Analitzem irregularitats concretes i la incidència que tenen en l’equitat global del procés, no només el resultat.
Cal poder sotmetre una pretensió protegida a un tribunal de manera efectiva. Obstacles formals o econòmics desproporcionats poden ser contraris al Conveni; no sempre hi ha dret a dues instàncies.
Són essencials la independència, la constitució legal del tribunal i la imparcialitat subjectiva i objectiva. Una sentència desfavorable no prova parcialitat.
Les parts han de conèixer, com a regla, els escrits i proves rellevants i poder-hi formular al·legacions.
Cada part ha de disposar d’una oportunitat raonable de defensar-se i aportar proves sense desavantatge substancial.
Cal examinar els arguments decisius i motivar adequadament les resolucions, sense obligació d’admetre totes les proves ni respondre cada detall.
La publicitat és una garantia del procés, amb excepcions justificades. No en tots els casos és obligatòria una vista oral.
Es valora la complexitat, l’actuació de les parts i de les autoritats i la importància de la qüestió.
La tutela judicial pot esdevenir inefectiva quan una decisió vinculant no s’executa en els termes exigibles.
L’article 6.2 i 6.3 protegeix presumpció d’innocència, informació de l’acusació, preparació de defensa, lletrat, testimonis i intèrpret.
El TEDH no és una «quarta instància»: discrepar de l’aplicació del dret intern o de la valoració de la prova normalment no és suficient.
Una possible vulneració de l’article 6 no basta. Cal satisfer els requisits dels articles 34 i 35 del Conveni.
Un dret protegit ha de ser aplicable i haver estat possiblement vulnerat.
En general cal exhaurir recursos interns disponibles i efectius, havent-hi plantejat substancialment la queixa.
Es computa normalment des de la decisió interna definitiva rellevant, amb particularitats segons el cas.
La persona o entitat ha d’estar, en principi, personalment afectada.
Riscos greus en expulsions, extradicions o condicions de detenció.
Ingerències desproporcionades de l’Estat, també en determinats casos migratoris.
Llibertat d’expressió i discriminació en el gaudi dels drets protegits.
Els protocols addicionals no vinculen igual tots els Estats; cal comprovar-ne l’aplicació.
Determinar Estat, resolució, data i recursos exhaurits.
Examinar drets, admissibilitat i pressupost.
Un cop acceptat l’encàrrec, preparar la demanda en forma i termini.
No. El TEDH no és una instància general d’apel·lació; examina vulneracions del Conveni.
No sempre. Entrada, residència i expulsió acostumen a quedar fora de la vessant civil; poden ser aplicables altres drets.
En principi quatre mesos des de la decisió interna definitiva pertinent, segons el còmput aplicable.
En general no. Pot declarar la vulneració i atorgar satisfacció equitativa d’acord amb l’article 41.
Molts procediments són escrits i la vista oral no està garantida.
Indiqueu Estat, procediment, data de la darrera resolució i vulneració sospitada. La primera orientació és gratuïta, però no inclou revisió completa, acceptació d’encàrrec ni suspensió de terminis.